MAS DE NA RABADES

 

 

Al Mas de Na Rabades hi vivien en diferents cases:

- Al grup més gran de cases vivia Blas Puig i Inés. El matrimoni va tindre tres fills: Soledad, Aurelio i José. Una d'aquestes cases es va reformar i es van posar a viure José i Josefina quan es van casar. Van tindre tres fills: Joaquín, Margarita i José. Els dos primer van nàixer al mas.

- En una altra casa vivia Javier Montañés i Pilar Roig. Van tindre tres fills: Adoración, Lázaro i Pilar.

- En una altra casa vivien Rafael i Mercedes, els pares de Gloria, Adelina, Amadeo i Rosana.

Els últims habitants del mas van ser José i Josefina amb els seus fills. Solien passar l'estiu al Mas de Segarra (mas originari de Josefina) on hi havia més herba per al ramat.

Els ingressos s'obtenien de la venda de bacons, truges, cabres i ovelles. També solien sembrar remolatxa, panís, cols, cigrons i pataques per a consum propi i dels animals.

Els masovers de Na Rabades juntament amb d'altres masos propers (La Llacunassa, mas de Segarra, Sants Joans, Remigio...) s'ajuntaven per a fer les feines: pelar panolles, garbejar, fer la matança del bacó... També s'ajuntaven per a fer "bureo" i ballar la jota.

Els xiquets anaven a escola a l'ermita de la Pilarica. Més tard els pares d'alguns xiquets van comprar un terreny al Mas d'Evarist per tal  d'edificar una escola nova.

ESTUDI DELS GRAVATS DEL MAS DE NA RABADES (Per Ramiro Pérez Milián- Institut d'Art Rupestre)

Al Mas de Na Rabades trobem un conjunt de gravats rupestres a l'aire lliure, la majoria són motius antropomorfs, circulars i no figuratius.

Els trobem a la mateixa serra del mas a uns 828 metres d'altitud, al mateix costat de les cases en un punt que conflueixen diversos "assagadors". Les roques en que es troben els gravats pertanyen al Cretaci Inferior.

Els gravats es distribueixen en una franja rocosa de 15 m de llarg per 6,7 m d'ample. La formació geològica de la vessant ha provocat la fractura en lloses separades entre sí. El suport es veu afectat per l'erosió (acció de l'aigua i colonització de lìquens).

La tècnica del gravat utilitzada consisteix en la percussió sobre la superfície rocosa d'algun obejcte punxegut.

Més informació sobre les pintures en:

http://publicaciones.ua.es/filespubli/pdf/02132338RD12282218.pdf

LA COVA:

Va ser utilitzada com a refugi durant la Guerra. Paquita Sales Sagrra va nàixer al Mas de Na Rabades i a les quatre o cinc hores van anar al refugi juntament amb la resta de la gent del mas i altres persones del poble. Van estar al refugi un dia i mig. Després un soldat els va avisar del perill que corrien i van marxar a peu amb els matxos. Uns van fer cap a Vilar de Canes, altres a masos del terme d'Albocàsser i d'altres a la Llosa de Ranes.

Hi ha un total de 14 figures que poden englobar-se totes en un mateix conjunt. S'ha buscat alguns paral·lels per la zona de la Comunitat Valenciana, Aragó i Catalunya. també existeixen conjunts de gravats a la resta d'Espanya i d'Itàlia.

És difícil de posar una data en concret però alguns estudiosos els situen entre 3.100 i 2.800 A.C. al final del Neolític. Altres entre l'Edat de Bronze i l'Edat Mitjana.

Cal destacar que, en el poblament documentat a la Vall de Catí, s'ha localitzat diversos jaciments que ens proporcionen elements suficients per a parlar de l'existència d'hàbitats de de la prehistòria fins l'actualitat (ceràmica decorada amb cordons, ceràmica amb torn de l'època ibèrica i islàmica, restes medievals i cristians...).

Especial interès l'assentament documental en un turó pròxim als gravats on s'ha localitazat restes de ceràmica a mà decorada amb cordons (entre l'Edat de Bronze i la de Ferro).

És interessant destacar que la ubicació dels gravats sembla estar relacionada amb la zona de pas que permet el pas d'una vessant a una altra pel mas de Tosca. Encara avui existeixen tres assgadors que conflueixen al costat dels gravats.

(Extret del prospecte editat per l'Associació Cultural "Tossal de la Nevera" amb motiu de la Vª Caminata a Peu pel terme (25 d'abril))